L’Havanera,aquesta dolça i gronxadora mèlodia que ha captivat vàries generacions des del segle XIX
és un gènere musical dels denominats “d’anada i tornada”.
Musicalment té el seu origen en un ritme anglès del segle XVI anomenat “country dance”.
D’aquest ball i melodia amb arrels anglo-celtes,en tenim documents escrits del 1651,en el llibre sobre dansa anomenat The English Dancing Master de John Playford.Aquest editor anglès de manuals i llibres de dansa i música,va voler recollir instruccions i melodies de 105 danses la qual cosa ens mostra la importància d’aquestes ritmes i dances a Anglaterra i la seva repercussió per Europa a partir del segle XVII.
Les “country dances” eren balls i melodies populars i les parelles de balladors solien ballar-les en cercle o en línia uns davant els altres.
El ball i la melodia van passar a França al segle XVII amb el nom de “contre-danse” (nom afrancesat per la pronunciació irregular del mot anglès “country”) i amb aquest mateix nom,va passar a la resta d’Europa on va estar molt de moda durant els segles XVII i XVIII.
Va ser composada com a peça de concert per a piano per Hayden,Beetohoven i Mozart.
A Catalunya,eren conegudes,a mitjans del segle XIX,diferents modalitat d’aquest ritme i dansa,una de les quals perdura en els conegust Balls de Gitanes del Vallès.
El 1667 Espanya cedia a França el terç oest de l’illa de Santo Domingo (Haití) i allà hi van portar els francesos els seus balls de saló;minuets,contradanses,rigodons...
La contradansa va tenir molta acceptació entre la població negra i mulata de l’illa tot i aportant-li els seus propis ritmes natius.
El Barquito de Nácar per Barca de Mitjana
Vivir en la Habana per Cubacant
El 1791 hi va haver a Haití una insurrecció d’esclaus i la població francesa va emigrar a Cuba i Nova Orleans acompanyada pels seus esclaus.
A partir d’aquesta forçada emigració a l’illa,la contradansa es va popularitzar a Matanzas,Cuba, tot i que la societat tancada d’origen espanyol no la veia amb bons ulls i van ser els esclaus i la població de color qui tal com a Haití,va fer-se ressó d’aquest ritme adaptant-lo a la seva pròpia concepció musical.
Café Tengo per Terra Endins
Aquesta nova transformació de la contra dansa francesa va donar origen a la contradansa cubana,a l’havanera i a la dansa.
A través dels músics cubans va passar per un procés d’adaptació o “criollització” que consistí basicament en incorporar a la estructura melòdica i coreogràfica originaria les noves formes rítmiques procedents de la tradició caribenya d’influència africana.
La contradansa cubana va ser conreada pels compositors criolls del segle XIX naixent-ne una sèrie de ritmes:de la contradansa en sis per vuit en neix la “clave”,”la criolla” i “la guajira” i de la contradansa en dos per quatre “la dansa”,”l’havanera” i “el danzón”,aquest darrer considerat antecedent del bolero en alguns aspectes.
A mi no me gusta el coco per Cubacant
En un principi va ser coneguda com a “dansa havanera” o simplement “dansa” i va ser conreada tan per músics populars anònims que des de nens l’havien escoltat pels carrers de tota l’illa com a melodia de ball,com per compositors cubans cultes en les seves obres per a veu i piano.
Entre aquests compositors;Manuel Saumell,Ignacio Cervantes,Nicolás Ruiz Espadero i Eduardo Sánchez Fuentes,autor de la cèlebre havanera Tu amb lletra de Fernán Sánchez més tard coneguda a Espanya coma Tecla amb una lletra ben diferent a l’original on es canta la bellesa de les terres cubanes.Aquesta havanera de melodia encisadora va ser anomenada per Alejo Carpentier com el primer best seller mundial de la música latinoamericana el 1892.
L’havanera,com d’altres ritmes i cançons ballables vinguts de terres americanes va tenir molt ressó a Europa.
Hi va arribar per dues vies diferents;la de la música clàssica i la del teatre musical i sarsuela.
Dins la música clàssica potser la més coneguda és l’havanera del primer acte de l’opera Carmen de Georges Bizet (1875);una aria per mezzosoprano i cor extreta del tema El Arreglito composada el 1840 per Sebastián Iradier,músic basc que residí a Cuba,autor de La Paloma,1855,l’havanera més coneguda a nivell internacional i traduïda a diversos idiomes.
L’havanera de la Rhapsodie Espagnole de Maurice Ravel (1907) ,varies obres de Claude Debussy com la Soireé dans Grenade Iberia,el poema simfònic Habanera de Louis Aubert (1818) i també Camille Saint-Saëns té una havanera per violí i piano (1875)
Xavier Monsalvatge composà Havanera el 1940, Canción de Cuna para Dormir un Negrito,Cinco Canciones Negras i l’havanera de la segona part de la seva obra Divertimento.
És també l’autor amb Nestor Luján i Josep Mª Prim del Album deHabaneras,1948.
Isaac Albeniz té havaneres en la Rapsodia Cubana i SuiteEspañola,Manuel de Falla a Cuatro Piezas Españolas.
La popularitat però,no vindrà de la música clàssica sino del nombrós teatre musical del segle XIX i primeres dècades del XX.
Dins del teatre musical la sarsuela tenia un paper molt important i va ser el vehicle d’introducció més important de l’havanera en el camp de la transmissió escrita a la península.
Hi havia sarsueles en un gran nombre de poblacions d’Espanya i Catalunya que mostraven cançons de gèneres diferents,algunes de les quals popularitzaven individualment;
minuets,tangos,seguidilles,boleros,guajiras,valsos,contradanses..
Es popularitzaven havaneres en sarsueles com Don Gil d’Alcalà de Penella Moreno,la Verbena de la Paloma de Bretón,Marina de Camprodón i Arrieta,Niña Pancha de Romea i Valverde i el Gorro Frigio de Nieto entre d’altres.
La dansa cubana ja era coneguda als carrers cap el 1848 a nivell popular i a banda de la transmissió escrita a través del teatre musical ,la transmissió oral va ser també molt important.
Oralment es va transmetre a través de tres vies per les quals va arribar el gènere a la península:
els soldats que venien de fer el servei militar i de la guerra del 1898;els mariners que efectuaven el comerç amb Amèrica i els Indians que havien emigrat per fer fortuna a les colònies i que començaven a tornar al país d’origen cap el 1900.
El lligam entre Espanya i Cuba era molt estret per raons comercials i per què era la principal colònia espanyola amb més
població hispànica.
Si
a aquest fet hi unim el gust europeu per les terres tropicals i els
seus habitants,particularment les dones,tot plegat com a símbol
d’una
vida somniada idíl.lica i exòtica entendrem el viu interès per les
coses de procedència cubana i molt per tot allò relacionat amb la música
i l’espectacle. 
El Mulato Genaro per Port Bo
He perdido una perla per La Taverna
Yo Soy Guajira per Cubacant
Els temes reflectien l’enyor per les terres cubanes amb els seus paisatges meravellosos amarats de dolçor i perfums i el record de les dones que havien encès amors apassionats en aquells homes
aventurers.
La Bella Lola per Port Bo
Rosina per Port Bo
Al nostre país, Catalunya,l’havanera va arrelar en especial a les poblacions del litoral,sent la zona empordanesa una de les de màxima representativitat.
A través per una banda,del teatre musical i per l’altre de les mercaderies com el suro i les caixes de peix que des de poblacions costaneres de l’Empordà cap a Barcelona connectaven amb els mercaders procedents de Cuba,la melodia càlida i gronxadissa es va anar fent un lloc a les tavernes en les veus dels homes de la mar.
A l’aixopluc de les tavernes de Calella,L’Escala,Port de la Selva,Palamós i Sant Feliu entre d’altres els vells cantaires s’aplegaven per cantar cançons marineres,sardanes i peces de sarsuela d’entre les quals es començaren a popularitzar les havaneres.
Rossinyoleta per Terra Endins
Per tota la península,l’havanera s’assimilà de manera diferent dins la música tradicional de cada zona geogràf
A Catalunya l’havanera cantada tan pels orfeons i corals polifòniques com pels cantaires a les tavernes,va conèixer logicament la influència del ritme de la sardana amb els seus contrapunts característics.
I van ser precisament els cantaires de les tavernes els que van donar el seu estil més particular a aquest cant melangiós i dolç que tan reflectia
la seva procedència i el moment històric.
Les sardanes saltarines i expressives van donar com a resultat una havanera més dinàmica amb la característica del “salanc” que ha estat el tret diferencial de l’havanera catalana.
El “salanc” és la capa de salobre que es forma a la superfície de la pell o de qualsevol objecte i per extensió al.ludeix al tacte ambambiecapaç de donar-li sabor.
En el vell cant de taverna tradicional s’aplica a la capacitat d’infondre art,atractiu i personalitat a una impostació,un estil i un ritme.
Es pot comparar al “feeling” i “swing” en el jazz i al “duende” en el flamenc.
Els vells cantaires ho consideraven quelcom indefinible;s’en tenia o no,sonava bé o no.Es portava a dins i s’en havia d’estar impregnat.
Era com una gràcia intangible que sorgia de l’espontaneïtat i de la sensibilitat natural d’aquells homes senzills, per expressar el sentiments més profunds que aquelles cançons i melodies els inspiraven.
Dels teus ulls una mirada per Port Bo
Les cançons a les tavernes es solien a cantar en grups de tres, “tercets”que s’aprenien d’oïda i de memòria i s’acompanyaven amb la percussió dels dits damunt la taula i culleretes contra gots i ampolles.
Hi va haver diversos tercets de vells cantaires i va ser el tercet format per Ernest Morató,Carles Mir i Josep Xicoira (fundadors del grup Port Bo de Calella de Palafrugell)els primers d’apropar el gènere a la disciplina de la música acadèmica de la ma del seu director musical,el mestre Frederic Sirés (autor de la coneguda havanera La Gavina).
(vegeu blog Calella de Palafrugell i les Havaneres)
La tradició i l’amor pel gènere de l’havanera es viu en diversos llocs de la penísula ibèrica com Galicia,Asturies,Cantàbria,País Basc,Andalusia,
Múrcia i Castella amb les seves expressions característiques i la seves trobades i festivals.
Als Països Catalans es present en les trobades més representatives com
són:Cantada d’Havaneres de l'Escala,Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell,Mostra de l’Havanera
Catalana de Palamós,Cantada de Platja d'Aro,Trobada d’havaneres de la Costa Daurada,Certamen d’Havaneres de Torrevella,Trobada d’Havaneres de Manresa,Trobada d’Havaneres de Barcelona Cara al Mar i Trobada d’havaneres de Cotlliure entre d’altres.
Quant a parlar de la primeres havaneres és dificil encara.
D’acord amb els musicòlegs,la primera peça que podem considerar havanera s’anomena El Abufar i apareix a la premsa de l’Havana el 1829.
El 1836 apareix en El Noticioso de Ambos Mundos de Mèxic el nom de La Pimienta,com a contradansa d’inspiració cubana.
En català,la primera peça escrita qué es coneix,es editada a Nova York el 1875.És diu La Flor de Las Criollas de Rainieri Vilanova.
D’entre les primeres poques havaneres en català comptem amb Serenata del mestre Miquel Civil i La Barqueta.
Serenata per Terra Endins
Bibliografia consultada:
Què és l’havanera? de Xavier Febrés Ed. La Campana 1995
L’Havanera un Cant Popular de Càstor Pérez,Andreu Navarro i Mª Teresa Linares.
Ed.L’Agulla 1979
La Más Bellas Habaneras de Ricard Balil,Bettina Lozoya
Tots aquells que volgueu endinsar-vos en el coneixement ampli de l’havanera,trobareu informació en aquests llibres i d’altres que s’han publicat i que trobareu a la secció Discos i Llibres.
La Fundació Ernest Morató de Palafrugell dedicada al món de l’havanera ofereix també un ampli ventall d’informació i activitats:
Anna Maria Esther
